psicología

Nuevo tema de psicología. Leed,leed,està muy bien.


PALOMA AZPILICUETA i PILAR CONZÁLEZ BIESCAS
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

Les Dones i la Formació

Crec que les dones tenen/tenim, hem tingut sempre un enorme interès per aprendre, una gran disponibilitat per entendre noves situacions i problemàtiques que ens permeten, per exemple, comprendre millor els nostres fills, connectar amb els seus desitjos, il.lusions i projectes. Tot això, per definició, en tractar-se de noves generacions, són coses noves i diferents, perspectives diverses o desconegudes.

Amb aquesta base de curiositat, interès i apertura mental cap a noves situacions i contextos, s’entén fàcilment l’enorme implicació i presència de les dones en la formació, a tots nivells: escolarització obligatòria (on les nenes treuen més bones notes que els nens), escoles d’adults, formació ocupacional o professional i, fins i tot, la formació universitària on, actualment, les dones són majoria entre els alumnes.

I això no es dóna només entre les joves. Recordem l’àvia bloguera de Galícia, i, molt més a prop nostre, l’Encarna Siles, també àvia i bloguera i membre de Dones Reporteres de Mataró.

Les reflexions que el feminisme va aportar al pensament contemporani —que tant van sorprendre i inclús escandalitzar en el seu moment— han arrelat molt profundament en el cos social i, com a conseqüència, ja no és notícia que una dona ocupi qualsevol lloc de treball dels més especialitzats; ja gairebé no és notícia que una dona sigui ministra, o regidora, o consellera. Les dones han vist les portes obertes per treballar, participar en la vida pública i social (abans un terreny prohibit per a elles) i, evidentment, per formar-se. I han aprofitat l’ocasió al màxim, s’hi han agafat amb les dues mans, per dir-ho així.

De tota manera, sempre hi ha hagut dones molt interessades pel coneixement i dones sàvies, encara que d’elles se’n parlava ben poc, i sovint “s’apuntaven” en el compte del seu marit coses que havien pensat o escrit elles. I també, molt abans que existís el moviment feminista, hi ha hagut dones que han portat molt lluny el seu desig de saber, i la societat els hi ha reconegut. Penso, per exemple, en dues Premi Nobel molt conegudes i científiques ambdues: la polonesa Marie Curie, que ho va ser junt amb el seu marit, i la italiana Rita Levi-Montalcini, que encara viu i continua en actiu als seus cent anys.
Les dones tenim un enorme potencial d’aprenentatge, i som un “filó” que pot fer aportacions interessants i útils a la societat en molts àmbits i terrenys diferents, col.laborant a enfrontar de manera creativa i innovadora situacions difícils, com per exemple la crisi actual.



Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96

psicologia

Holaaa.
Después de todo el verano que no he escrito nada, vuelvo a las andadas. Empezaré el curso adjuntando estos trabajos de psicologia que me encantan.


PILAR GONZÁLEZ BIESCAS i PALOMA AZPILICUETA,
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

La síndrome post-vacacional



Marxem de vacances amb la perspectiva de descansar, fer coses noves o viatjar. De dedicar-nos a tot allò que durant l’any no podem fer perquè estem subjectes a uns horaris i a unes obligacions. Durant unes setmanes “aparquem” els problemes, la feina i els maldecaps, posem distància de la realitat per cercar un estat de més plaer i satisfacció. Però tot el bo s’acaba, i aviat hem de tornar a la realitat pura i dura. Se’ns acaba la llibertat i la sensació de no estar subjectes a res, i comencem a sentir la nostalgia del final de l’estiu.

Durant els últims dies comencem a adonar-nos que ens hem de tornar a enfrontar al dia a dia, a la nostra realitat, i que hem d’abandonar el somnis d’unes vacances eternes.

A vegades, l’angoixa d’enfrontar-se a una feina que ens estressa molt o al cap que és molt exigent o als companys amb els qui potser hi ha mala maror. Durant les vacances hem posat una certa distància, i això ens ha estat molt beneficiós, però el sol fet de pensar que hem de tornar a la situació habitual ens trasbalsa els últims dies de les vacances.

Crea una immensa inseguretat el fet de pensar que no serem capaços d’afrontar la situació. Es presenten mals d’estómac, pèrdua de la gana i de la son, angoixa difosa... Per mitjà del cos, l’angoixa es manifesta de diferents maneres. A vegades, passem uns mals dies només pensant en com serà la rentrée, com si ens haguéssim oblidat els papers, com si ja no sabéssim com fer la feina, sensacions d’incapacitat i de por.

També els nens presenten alteracions els últims dies de vacances, només de pensar que aviat han de començar l’escola. De vegades, és la por a enfrontar-se a allò desconegut: nova mestra, nova classe, nous companys. Alguns nens presenten mals de panxa, descomposicions, no dormen tranquils, no mengen bé o fan rebequeries. Això sol passar els primers dies de curs i després, a poc a poc, es tornen a situar i baixa el nivell d’angoixa.

Normalment, la síndrome remet un cop que s’instaura el dia a dia, sigui escola, feina laboral o de casa. Si no remet i es presenten alteracions molt més importants de les que descrivim aquí, cal pensar que potser haurem de replantejar-nos si ens passa “alguna cosa més”. En el cas d’un nen o una nena, també s’haurà de veure com està a l’escola, si té amics, si es sent ben acollit pels mestres...

Les vacances ens han de servir per descansar, per fer un canvi d’hàbits, per desconnectar d’allò quotidià, però en el moment en què s’acaben hem de poder afrontar la situació de normalitat. Tot i aixì..., a partir d’ara comencem a pensar en les vacances de Nadal!


Pilar González Biescas i Paloma Azpilicueta
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96