Nuevo sobrino

Continua el lapsus de tiempo sin entrar en el bloc pero, mientras, la familia va ampliándose. Mirad qué monada! Se llama Bernat.

Punto de cruz

Después de este lapsus de tiempo sin poner nada en el blog, inauguro esta nueva etapa con el último cuadro que he bordado en punto de cruz. Qué os parece?

Poesía

Mariona

Com la flor que tarda en obrir-se
perquè li manca l’adob,
o per timidesa, potser també per por.

Com l’ocell que acaba de néixer
i ja creu que pot volar,
perquè això no ho ha pensat.

Com el llibre que deixem de banda
perquè ens costa de llegir
i no sabem de què parla.

És així com et sents?
No em giris la cara!
Deixa’m contemplar aquests ulls
que ni tan sols amagues.

La teva timidesa es compensa
amb la teva mirada.
______________________

maig 2010

poesía

Después de una pausa en el tiempo, volveré a poner alguna poesia que he escrito. A ver qué os parecen. Os recuerdo que admito comentarios.

Ilusión

Vana ilusión si la encuentras
en lo más obscuro de las entrañas,
porque si está en lo más hondo
es que no quiere ser encontrada.

Está en los pétalos, en el agua
y, de los árboles, en las ramas,
revoloteando por las calles
y en los abuelos que lamentan
que los años pasan y acaban.
Pero mira sus arrugas,
son sabias.

Está donde quieres que esté
aunque no se deje ver,
sólo tienes que buscarla.

Y no desesperes si no ves
que tus esfuerzos son en vano.
Porque está esperándote a ti,
sólo a ti, no a tu hermano.
_________________
enero 2010


Tot buscant-te

Jo no veig el mar
però sí els ocells buscant un lloc
on poder fer el seu niu.

Jo no veig el mar,
però els raigs del sol brillen
i entren per ma finestra.

Jo no veig el mar,
però el vent juga amb el cabell
i em refresca la cara.

Però buscaré el mar
perquè és on et vaig deixar
i em porta calma.

Preguntaré als ocells
si t’han vist des de l’aire
preguntaré al sol
si t’ha indicat el camí.
preguntaré al vent
si t’ha empaitat el teu viatge.
preguntaré a tots aquells
que t’han vist
i no pararé fins trobar-te.

Raig de sol, llum de lluna
mar i cel
_______________
febrero 2010


Per l'Encarna

Cortines rajades, vidres trencats,
arrugues a les mans,
tota una vida ignorant
que els anys passen.

Portes tancades, vuits i forats,
por a perdre per sempre
allò per el que has lluitat.

Dies foscos, tardes que es transformen
en una nit eterna
amagant-te en una solitud
que desespera.

Sigues lliure com l’ocell
que controla el seu vol
i busca un cel obert
per emprendre el seu viatge

Sigues lliure , t’ho mereixes,
tens l’anima forta
per enfrontar-te al demà
malgrat les pedres del present,
malgrat aquest futur incert.
________________
març 2010

Video youtube

Ya me direis qué os parece.

Video youtube

No dejeis de ver este video. Es impresionante

Poesía

Pero hoy quiero poner otra poesía. Esta vez va dirigida a una amiga y, a ella, si se la envié.



NO T’AMOÏNIS I ESPERA

En el mar de les paraules busco un mot de consol
i les ones em responen amb tempestes:
no t’amoïnis i espera que està a punt d’arribar,
però no t’allunyis de la vora de la mar.

Però és llarga la espera i cansada estic de caminar
Vaig trepitjant les pedres sense por de relliscar

Vaig a buscar l'ombra de la morera
i als seus peus se m’acluquen els ulls.
Al meu somni les imatges es barregen
i veig el mar, les paraules, et veig a tu.

Es pon el sol vermell i cau la tarda,
però no el meu neguit per consolar-te.
La suau brisa mou les branques
i les fulles, al caure, em diuen a cau d’orella:

no t’amoïnis i espera, que està a punt d’arribar,
no t’allunyis de l'ombra que et donem.

Però és llarga la espera i torno a casa.
La lluna il•lumina aquest paper
i tot el que he escrit fins ara
es transforma en somni, mar, fulles, cel,
i en paraules que a l'orella em xiuxiuegen:
no t’amoïnis i espera, no t’allunyis mai més.
___________________
junio2009