Pensamientos de Einstein

La Crisis según ‘Einstein’

‘No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. La
crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países,
porque la crisis trae progresos. La creatividad nace de la angustia
como el día nace de la noche oscura. Es en la crisis que nace la
inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera
la crisis se supera a sí mismo sin quedar ’superado’.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio
talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La
verdadera crisis, es la crisis de la incompetencia. El inconveniente
de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y
soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una
rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis
donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es
caricia. Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es
exaltar el conformismo. En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de
una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no
querer luchar por superarla’.

Albert Einstein

El conte de la Laura

Hi havia una vegada una nena d’uns deu anys més o menys. El cas és que aquesta nena tenia un do. Parlava i parlava allà a on anés. Fins i tot mentre dormia. Però tothom que la escoltava quedava meravellat de les històries que explicava. La gent no s’avorria. Sovint es barallaven per estar al seu costat el més a prop possible. No volien perdre el fil de la història .
A mida que passaven els dies, la Laura, que així és deia la nena, s’adonà que havien tres nenes més que la seguien allà a on anava. Un dia s’apropà a elles i els preguntà:
_ Per què em seguiu a tot arreu allà on vaig ?
_ Per què ens agrada sentir com parles - va dir la primera -
_ Per què no ens ensenyes? - va dir la segona -
_ Si, si, podríem anar amb tu i explicar moltes més històries a molta més gent - va dir la tercera -
A la Laura li agradà la idea i va acceptar.
A partir d’aquell moment començaren a explicar les seves històries per places i carrers, per pobles i ciutats. Ensenyaren altres nenes i el grup anava creixen. Amb els anys la Laura i les seves amigues van poder ensenyar a les seves netes el poder de la Paraula.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte, s’ha acabat!