El conte de la Laura

Hi havia una vegada una nena d’uns deu anys més o menys. El cas és que aquesta nena tenia un do. Parlava i parlava allà a on anés. Fins i tot mentre dormia. Però tothom que la escoltava quedava meravellat de les històries que explicava. La gent no s’avorria. Sovint es barallaven per estar al seu costat el més a prop possible. No volien perdre el fil de la història .
A mida que passaven els dies, la Laura, que així és deia la nena, s’adonà que havien tres nenes més que la seguien allà a on anava. Un dia s’apropà a elles i els preguntà:
_ Per què em seguiu a tot arreu allà on vaig ?
_ Per què ens agrada sentir com parles - va dir la primera -
_ Per què no ens ensenyes? - va dir la segona -
_ Si, si, podríem anar amb tu i explicar moltes més històries a molta més gent - va dir la tercera -
A la Laura li agradà la idea i va acceptar.
A partir d’aquell moment començaren a explicar les seves històries per places i carrers, per pobles i ciutats. Ensenyaren altres nenes i el grup anava creixen. Amb els anys la Laura i les seves amigues van poder ensenyar a les seves netes el poder de la Paraula.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte, s’ha acabat!