¡Felices Fiestas de Navidad i Año Nuevo 2010!
Metida de lleno en estas Fiestas, quiero remontar mi trayectoria poética en mi blog.
Si no he seguido es porque últimamente no escribo tanto como antaño, lo que no quiere decir que haya dejado de hacerlo. De vez en cuando la inspiración me hace una visita. Pero no quiero enrollarme. Ahora pondré una que encontré hace poco ordenando papeles. Es decir, que no és de las últimas que hice, pero cuando la recuperé, no entendí por qué no la pasé a limpio. Creo que no me salió tan mal. Opinad vosotros.
Porque te busco
Tengo el alma rota por ti porque
te busco y no te encuentro.
Quiero hacerte feliz sólo un momento.
Eres la pluma del ave que,
al soplar el viento, se escapa.
Y mi búsqueda no es vana
y sé que encontrarte puedo,
pero siempre me pregunto
si vale la pena el intento.
Sólo busco instantes que
me inviten a seguir
sin temor hacia adelante,
sin mirar atrás en el camino.
Porque si hay algo cierto ahora
es que por ti sufro, lucho y pierdo.
Y ya pueden pasar las horas
porque cada vez menos lo entiendo.
_____________________
La siguiente ya es más reciente.
¿Será por eso que te amo?
Mil canciones en el aire
que suenan en mis oidos
cual palomas mensajeras
que atormentan mis sentidos.
Música celestial que se oye
en una tarde de tormenta
cuando ya nada ni nadie
puede oirla siquiera.
Y una luz en la noche
me despierta del letargo
que mi cuerpo ha sufrido
después de amarte tanto.
¿Será por eso que te amo?
________________
miércoles, 30 de diciembre de 2009
martes, 22 de diciembre de 2009
Psicología
PALOMA AZPILICUETA AGUILAR i PILAR GONZÁLEZ BIESCAS, psícòlogues del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ.
Dilluns, 21 de desembre de 2009
El Nadal: ¿pau i felicitat, o compres compulsives?
En aquestes dates nadalenques és gairebé impossible no caure en el parany que la publicitat, present a tot arreu, ens para, donant-nos gat per llebre: com més comprem, més feliços serem i també més feliços seran tots els membres de la nostra família. Els que segur que seran més feliços són els grans magatzems, que s’emporten la palma en el terreny publicitari.
Que les coses ens poden donar satisfaccions no té dubte. Una roba maca, un bon disc o un bon llibre, un electrodomèstic o el que sigui, ens poden fer la vida més amable i còmoda. Però, ¿és realment cert que com més coses tenim i més cares són aquestes, ens sentim millor? Penso que no és així.
Música
Molt sovint, és tant el temps i l’esforç dedicats a guanyar diners per comprar... el que sigui, que acabem esgotats, nerviosos, de molt mal humor i, de passada, desatenem coses molt importants de la vida. Com, per exemple, l’afecte i la companyia dels altres, una bona conversa, riure, participar en activitats d’interès comú o col.lectiu, seure i deixar que els nostres pensaments volin...
Música
Pensant en els nens, tots sabem molt bé que es poden entretindre i divertir amb qualsevol cosa: una corda, una nina, una pilota, unes cartes, animals de plàstic, dos peces de roba vella per disfressar-se, etc... i algún adult que passi per allà i els hi dediqui una mica d’atenció. Però no, cal la última maquineta, l’últim joc d’ordinador, la moto quasi de veritat... I el pare o mare que no els hi pugui comprar se sent bastant desgraciat.
Hi ha un refrany castellà que ens vé al pèl, en aquest moment, per expressar una cosa molt certa: No hay mal que por bien no venga. I és que, en el moment actual, en què tanta gent té dificultats econòmiques degut a la crisi, pot ser una bona ocasió per no deixar-se emportar tant per la inèrcia, (comprant de manera irreflexiva i innecessària), per aguditzar l’enginy i per buscar maneres diferents de disfrutar sense gastar tant. Per acabar, un suggeriment: la capsa de “Juegos Reunidos” que segur que encara és a moltes cases i amb la qual tota la família pot disfrutar: Bueno, bonito y barato.
Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Camí Ral, 552, 2on 1a
Tel. 93-799 65 96
Mataró
Dilluns, 21 de desembre de 2009
El Nadal: ¿pau i felicitat, o compres compulsives?
En aquestes dates nadalenques és gairebé impossible no caure en el parany que la publicitat, present a tot arreu, ens para, donant-nos gat per llebre: com més comprem, més feliços serem i també més feliços seran tots els membres de la nostra família. Els que segur que seran més feliços són els grans magatzems, que s’emporten la palma en el terreny publicitari.
Que les coses ens poden donar satisfaccions no té dubte. Una roba maca, un bon disc o un bon llibre, un electrodomèstic o el que sigui, ens poden fer la vida més amable i còmoda. Però, ¿és realment cert que com més coses tenim i més cares són aquestes, ens sentim millor? Penso que no és així.
Música
Molt sovint, és tant el temps i l’esforç dedicats a guanyar diners per comprar... el que sigui, que acabem esgotats, nerviosos, de molt mal humor i, de passada, desatenem coses molt importants de la vida. Com, per exemple, l’afecte i la companyia dels altres, una bona conversa, riure, participar en activitats d’interès comú o col.lectiu, seure i deixar que els nostres pensaments volin...
Música
Pensant en els nens, tots sabem molt bé que es poden entretindre i divertir amb qualsevol cosa: una corda, una nina, una pilota, unes cartes, animals de plàstic, dos peces de roba vella per disfressar-se, etc... i algún adult que passi per allà i els hi dediqui una mica d’atenció. Però no, cal la última maquineta, l’últim joc d’ordinador, la moto quasi de veritat... I el pare o mare que no els hi pugui comprar se sent bastant desgraciat.
Hi ha un refrany castellà que ens vé al pèl, en aquest moment, per expressar una cosa molt certa: No hay mal que por bien no venga. I és que, en el moment actual, en què tanta gent té dificultats econòmiques degut a la crisi, pot ser una bona ocasió per no deixar-se emportar tant per la inèrcia, (comprant de manera irreflexiva i innecessària), per aguditzar l’enginy i per buscar maneres diferents de disfrutar sense gastar tant. Per acabar, un suggeriment: la capsa de “Juegos Reunidos” que segur que encara és a moltes cases i amb la qual tota la família pot disfrutar: Bueno, bonito y barato.
Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Camí Ral, 552, 2on 1a
Tel. 93-799 65 96
Mataró
lunes, 14 de diciembre de 2009
Psicología
PILAR GONZÁLEZ BIESCAS i PALOMA AZPILICUETA AGUILAR, psicòlogues del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ.
Dilluns 7 de desembre de 2009.
Dones víctimes de la repressió
Al llarg de la història sempre han existit postures integristes i fonamentalistes contra la llibertat de la dona.
Recordem la vida de Hipàtia de Alexandria que Amenabar reflecteix a la seva darrera pel•lícula “Àgora”, on mostra com una dona pot arribar a un alt nivell de saber sobre les ciències gràcies al seu empeny i als seus coneixements. Hipàtia va ser una dona amb una enorme curiositat, volia entendre les lleis que regeixen el món i seguir avançant en la seva investigació. No va ser possible. Els homes, representants de religions que parlen en nom d’una suposada Veritat Absoluta, la van fer callar de la manera més violenta. Potser era perillós que una dona pensés.
I “la història es repeteix”. Podem donar un repàs a la història de la humanitat i veurem que durant segles les dones han portat una mena de “burka” simbòlic: han hagut de callar, acotar el cap, la seva mirada ha estat limitada al interior de la llar, com un ser de segona categoria, sense cap reconeixement cap els seus drets ni cap a la seva llibertat, depenent del pare o del marit sense la possibilitat de donar via a les seves capacitats i, especialment, sense veu ni vot.
Muyaidins i Talibans, tal com succeeix a Afganistan –després la nostra companya Pili parlarà sobre el tema- han existit amb diferents noms i cares. Els fonamentalismes religiosos, les postures extremes lliguen de peus i cames a les dones per a relegar-les a l’única funció permesa: com a reproductores de l’espècie, endreçadores de la llar i per a donar satisfacció als homes.
M’ha impressionat molt el llibre de Najat El Hachmi “L’últim patriarca”, on una família magrebina es trasllada a Catalunya quan el pare aconsegueix una feina amb la que fer-se càrrec de la seva família. El conflicte esdevé quan un cop aquí segueix tractant de forma despectiva i violenta tant a la seva dona com a la seva filla, una noia adolescent que tracta d’adaptar-se a la nova realitat social i cultural. La filla haurà de lluitar intensament amb un pare boig i sense cap sensibilitat cap els canvis que l’envolten. És a la fi l’historia de una rebel•lió contra l’ordre patriarcal establert al llarg de segles. La protagonista, poc a poc, aconsegueix alliberar-se però ho fa amb un enorme patiment.
Tal és la història de la dona en la nostra cultura occidental. Han hagut de produir-se molts canvis, moltes revolucions (Revolució Francesa. Llibertat, Igualtat i Fraternitat) i enderrocar regímens repressius. Sempre amb un gran patiment.
La dona dels nostres dies ha sortit d’aquesta mena de “burka” simbòlic, tot i que encara en l’interior de moltes famílies, segueix havent-hi postures integristes per part d’homes que no consideren prou a les dones i també de dones que s’adapten, que no es rebel•len, que prefereixen “lo malo conocido”.
Lamentablement, països com Afganistan, amb un moment social i cultural molt diferent del nostre i amb greus conflictes tribals, segueixen tapant a la dona amb una roba que dissimula les seves formes femenines, que les fa iguales a totes, borra el seu accés a la paraula i a fer-se escoltar i que limita la seva visió del món. Ens preguntem fins quant haurem de seguir contemplant aquestes postures de masclisme i d’esclavitud per a la dona.
Pilar González Biescas
Paloma Azpilicueta Aguilar
CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Camí Ral, mº 552, 2on.1ª
MATARÓ
Dilluns 7 de desembre de 2009.
Dones víctimes de la repressió
Al llarg de la història sempre han existit postures integristes i fonamentalistes contra la llibertat de la dona.
Recordem la vida de Hipàtia de Alexandria que Amenabar reflecteix a la seva darrera pel•lícula “Àgora”, on mostra com una dona pot arribar a un alt nivell de saber sobre les ciències gràcies al seu empeny i als seus coneixements. Hipàtia va ser una dona amb una enorme curiositat, volia entendre les lleis que regeixen el món i seguir avançant en la seva investigació. No va ser possible. Els homes, representants de religions que parlen en nom d’una suposada Veritat Absoluta, la van fer callar de la manera més violenta. Potser era perillós que una dona pensés.
I “la història es repeteix”. Podem donar un repàs a la història de la humanitat i veurem que durant segles les dones han portat una mena de “burka” simbòlic: han hagut de callar, acotar el cap, la seva mirada ha estat limitada al interior de la llar, com un ser de segona categoria, sense cap reconeixement cap els seus drets ni cap a la seva llibertat, depenent del pare o del marit sense la possibilitat de donar via a les seves capacitats i, especialment, sense veu ni vot.
Muyaidins i Talibans, tal com succeeix a Afganistan –després la nostra companya Pili parlarà sobre el tema- han existit amb diferents noms i cares. Els fonamentalismes religiosos, les postures extremes lliguen de peus i cames a les dones per a relegar-les a l’única funció permesa: com a reproductores de l’espècie, endreçadores de la llar i per a donar satisfacció als homes.
M’ha impressionat molt el llibre de Najat El Hachmi “L’últim patriarca”, on una família magrebina es trasllada a Catalunya quan el pare aconsegueix una feina amb la que fer-se càrrec de la seva família. El conflicte esdevé quan un cop aquí segueix tractant de forma despectiva i violenta tant a la seva dona com a la seva filla, una noia adolescent que tracta d’adaptar-se a la nova realitat social i cultural. La filla haurà de lluitar intensament amb un pare boig i sense cap sensibilitat cap els canvis que l’envolten. És a la fi l’historia de una rebel•lió contra l’ordre patriarcal establert al llarg de segles. La protagonista, poc a poc, aconsegueix alliberar-se però ho fa amb un enorme patiment.
Tal és la història de la dona en la nostra cultura occidental. Han hagut de produir-se molts canvis, moltes revolucions (Revolució Francesa. Llibertat, Igualtat i Fraternitat) i enderrocar regímens repressius. Sempre amb un gran patiment.
La dona dels nostres dies ha sortit d’aquesta mena de “burka” simbòlic, tot i que encara en l’interior de moltes famílies, segueix havent-hi postures integristes per part d’homes que no consideren prou a les dones i també de dones que s’adapten, que no es rebel•len, que prefereixen “lo malo conocido”.
Lamentablement, països com Afganistan, amb un moment social i cultural molt diferent del nostre i amb greus conflictes tribals, segueixen tapant a la dona amb una roba que dissimula les seves formes femenines, que les fa iguales a totes, borra el seu accés a la paraula i a fer-se escoltar i que limita la seva visió del món. Ens preguntem fins quant haurem de seguir contemplant aquestes postures de masclisme i d’esclavitud per a la dona.
Pilar González Biescas
Paloma Azpilicueta Aguilar
CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Camí Ral, mº 552, 2on.1ª
MATARÓ
Suscribirse a:
Entradas (Atom)