psicologia

Amb veu de dona. 8 de Juny 2009

Pilar González i Paloma Azpilicueta del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ. Camí Ral 552. Telèfon 93 799 65 96


El saber no ocupa lugar


Quantes dones de la nostra generació han volgut aprendre i fer activitats socials, culturals, formatives però la vida no els ha deixat, s’han hagut d’ocupar de la família, de la llar, dels pares que es fan grans.

La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però el temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i pugui fer altres activitats dins i fora de la llar. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral.

Tot i així, conec dones que diuen “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar. Uf! Quin cansament! Fer dinar, recollir la cuina i encara haurà de recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això és un altra cosa si aquesta feina es compartida per el marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.

Crec que les dones s’han de plantejar molt seriosament tenir espais per elles, poder fer allò que en la seva vida no han pogut fer. Tenen gairebé els cinquanta i es plantegen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”

Tant de bo serveixi aquest espai i aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions amb companyes que estan en situació semblant, formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.

Hi ha tantes coses interessants a fer:

-aprendre a fer ús de l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-cursos de cuina
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.

No és cap bogeria. Es una necessitat. La necessitat de tenir espais propis, la necessitat de millorar l’autoestima i sentir-se valorades, la superació personal de pensar que és capaç d’això i de molt més i, especialment, de sortir del petit món de la llar i ampliar horitzons.

L’activitat ens aparta de les “cabòries” –com diria el personatge de “Polònia”-, ens neteja la ment i ens enriqueix perquè com sabeu “el saber no ocupa lugar”.