psicologia

Holaaa.
Después de todo el verano que no he escrito nada, vuelvo a las andadas. Empezaré el curso adjuntando estos trabajos de psicologia que me encantan.


PILAR GONZÁLEZ BIESCAS i PALOMA AZPILICUETA,
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ

La síndrome post-vacacional



Marxem de vacances amb la perspectiva de descansar, fer coses noves o viatjar. De dedicar-nos a tot allò que durant l’any no podem fer perquè estem subjectes a uns horaris i a unes obligacions. Durant unes setmanes “aparquem” els problemes, la feina i els maldecaps, posem distància de la realitat per cercar un estat de més plaer i satisfacció. Però tot el bo s’acaba, i aviat hem de tornar a la realitat pura i dura. Se’ns acaba la llibertat i la sensació de no estar subjectes a res, i comencem a sentir la nostalgia del final de l’estiu.

Durant els últims dies comencem a adonar-nos que ens hem de tornar a enfrontar al dia a dia, a la nostra realitat, i que hem d’abandonar el somnis d’unes vacances eternes.

A vegades, l’angoixa d’enfrontar-se a una feina que ens estressa molt o al cap que és molt exigent o als companys amb els qui potser hi ha mala maror. Durant les vacances hem posat una certa distància, i això ens ha estat molt beneficiós, però el sol fet de pensar que hem de tornar a la situació habitual ens trasbalsa els últims dies de les vacances.

Crea una immensa inseguretat el fet de pensar que no serem capaços d’afrontar la situació. Es presenten mals d’estómac, pèrdua de la gana i de la son, angoixa difosa... Per mitjà del cos, l’angoixa es manifesta de diferents maneres. A vegades, passem uns mals dies només pensant en com serà la rentrée, com si ens haguéssim oblidat els papers, com si ja no sabéssim com fer la feina, sensacions d’incapacitat i de por.

També els nens presenten alteracions els últims dies de vacances, només de pensar que aviat han de començar l’escola. De vegades, és la por a enfrontar-se a allò desconegut: nova mestra, nova classe, nous companys. Alguns nens presenten mals de panxa, descomposicions, no dormen tranquils, no mengen bé o fan rebequeries. Això sol passar els primers dies de curs i després, a poc a poc, es tornen a situar i baixa el nivell d’angoixa.

Normalment, la síndrome remet un cop que s’instaura el dia a dia, sigui escola, feina laboral o de casa. Si no remet i es presenten alteracions molt més importants de les que descrivim aquí, cal pensar que potser haurem de replantejar-nos si ens passa “alguna cosa més”. En el cas d’un nen o una nena, també s’haurà de veure com està a l’escola, si té amics, si es sent ben acollit pels mestres...

Les vacances ens han de servir per descansar, per fer un canvi d’hàbits, per desconnectar d’allò quotidià, però en el moment en què s’acaben hem de poder afrontar la situació de normalitat. Tot i aixì..., a partir d’ara comencem a pensar en les vacances de Nadal!


Pilar González Biescas i Paloma Azpilicueta
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96