Psicología

PILAR GONZÁLEZ BIESCAS i PALOMA AZPILICUETA AGUILAR, psicòlogues del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ.

Dilluns 7 de desembre de 2009.


Dones víctimes de la repressió


Al llarg de la història sempre han existit postures integristes i fonamentalistes contra la llibertat de la dona.

Recordem la vida de Hipàtia de Alexandria que Amenabar reflecteix a la seva darrera pel•lícula “Àgora”, on mostra com una dona pot arribar a un alt nivell de saber sobre les ciències gràcies al seu empeny i als seus coneixements. Hipàtia va ser una dona amb una enorme curiositat, volia entendre les lleis que regeixen el món i seguir avançant en la seva investigació. No va ser possible. Els homes, representants de religions que parlen en nom d’una suposada Veritat Absoluta, la van fer callar de la manera més violenta. Potser era perillós que una dona pensés.

I “la història es repeteix”. Podem donar un repàs a la història de la humanitat i veurem que durant segles les dones han portat una mena de “burka” simbòlic: han hagut de callar, acotar el cap, la seva mirada ha estat limitada al interior de la llar, com un ser de segona categoria, sense cap reconeixement cap els seus drets ni cap a la seva llibertat, depenent del pare o del marit sense la possibilitat de donar via a les seves capacitats i, especialment, sense veu ni vot.

Muyaidins i Talibans, tal com succeeix a Afganistan –després la nostra companya Pili parlarà sobre el tema- han existit amb diferents noms i cares. Els fonamentalismes religiosos, les postures extremes lliguen de peus i cames a les dones per a relegar-les a l’única funció permesa: com a reproductores de l’espècie, endreçadores de la llar i per a donar satisfacció als homes.





M’ha impressionat molt el llibre de Najat El Hachmi “L’últim patriarca”, on una família magrebina es trasllada a Catalunya quan el pare aconsegueix una feina amb la que fer-se càrrec de la seva família. El conflicte esdevé quan un cop aquí segueix tractant de forma despectiva i violenta tant a la seva dona com a la seva filla, una noia adolescent que tracta d’adaptar-se a la nova realitat social i cultural. La filla haurà de lluitar intensament amb un pare boig i sense cap sensibilitat cap els canvis que l’envolten. És a la fi l’historia de una rebel•lió contra l’ordre patriarcal establert al llarg de segles. La protagonista, poc a poc, aconsegueix alliberar-se però ho fa amb un enorme patiment.

Tal és la història de la dona en la nostra cultura occidental. Han hagut de produir-se molts canvis, moltes revolucions (Revolució Francesa. Llibertat, Igualtat i Fraternitat) i enderrocar regímens repressius. Sempre amb un gran patiment.

La dona dels nostres dies ha sortit d’aquesta mena de “burka” simbòlic, tot i que encara en l’interior de moltes famílies, segueix havent-hi postures integristes per part d’homes que no consideren prou a les dones i també de dones que s’adapten, que no es rebel•len, que prefereixen “lo malo conocido”.

Lamentablement, països com Afganistan, amb un moment social i cultural molt diferent del nostre i amb greus conflictes tribals, segueixen tapant a la dona amb una roba que dissimula les seves formes femenines, que les fa iguales a totes, borra el seu accés a la paraula i a fer-se escoltar i que limita la seva visió del món. Ens preguntem fins quant haurem de seguir contemplant aquestes postures de masclisme i d’esclavitud per a la dona.


Pilar González Biescas
Paloma Azpilicueta Aguilar
CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Camí Ral, mº 552, 2on.1ª
MATARÓ