Poesía

Mariona

Com la flor que tarda en obrir-se
perquè li manca l’adob,
o per timidesa, potser també per por.

Com l’ocell que acaba de néixer
i ja creu que pot volar,
perquè això no ho ha pensat.

Com el llibre que deixem de banda
perquè ens costa de llegir
i no sabem de què parla.

És així com et sents?
No em giris la cara!
Deixa’m contemplar aquests ulls
que ni tan sols amagues.

La teva timidesa es compensa
amb la teva mirada.
______________________

maig 2010