Poesía

Este poema lo hice pocos dias antes de la muerte de mi padre. Toda mi vida hemos hablado en castellano, en cambio no sé por qué me salió en catalán. Estaba triste pero serena. Iba de camino al hospital de San Pau a verle.

Al meu pare

Com poder descriure
en poc temps
tota una vida:
tristeses, joia, plaer...
la infantesa d'un temps passat,
joventut, adolescència,
maduresa lenta d'un infant
que ha crescut amb sa innocència
en un món ideal
de fades, de princeses,
però adonant-se
que acaba allò que comença,
que el principi té final,
i que és dura la creença
que aquell que estima se'n va.

Tota una vida, pare,
t'estimaré per sempre.
______________
21-agost-98