Esta poesia la hice pensando en un buen amigo.
TROBARÉ A FALTAR EL TEU SILENCI
Perquè ja no sé el que busco
escric ara aquestes paraules:
solitud, companyia…
ara entenc el que se sent
quant es perd algú que estimes.
Perquè sé que estàs lluny
m’atreveixo a cridar interiorment:
amistat, complicitat…
paraules que defineixen
el que sentia al teu costat.
Perquè el teu silenci m’omplia
I em feia sentir plena:
paraules, imatges…
Trobaré a faltar el teu silenci,
allà on vagis.
__________________ junio 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Emocionant. Una abraçada.
Publicar un comentario