sábado, 16 de enero de 2010

Poesía

Esta poesia la hice pensando en un buen amigo.


TROBARÉ A FALTAR EL TEU SILENCI

Perquè ja no sé el que busco
escric ara aquestes paraules:
solitud, companyia…
ara entenc el que se sent
quant es perd algú que estimes.

Perquè sé que estàs lluny
m’atreveixo a cridar interiorment:
amistat, complicitat…
paraules que defineixen
el que sentia al teu costat.

Perquè el teu silenci m’omplia
I em feia sentir plena:
paraules, imatges…
Trobaré a faltar el teu silenci,
allà on vagis.

__________________ junio 2009

1 comentario:

Felipe Sérvulo dijo...

Emocionant. Una abraçada.