domingo, 22 de junio de 2008

Poesía

Después de unos dias de escribir esta poesía a mi hija Núria, me sentí en deuda con Lourdes, mi segunda hija de 21 años (tengo dos) y me salíó esta otra.

Sigues sempre amb mi

La que m'enten i em llibera,
la que riu els meus acudits,
la que en silenci m'espera.

Coneixes els meus neguits.

La que més em cuida,
la que més se n'alegra,
la que viu les meves penes.

El sisè dels meus sentits.

La que m'obre la mà,
la que a vegades em renya,
la que per mi es rebel·la.

Sigues sempre amb mi.
____________

1 comentario:

Unknown dijo...

Oh!!! Quin poema més maco, mama! A veure si em posaré gelosa... Vaja, sempre he sabut que la Lourdes era la prefe...

Des de l'oficina d'Irlanda, i com que avui no tinc gaire feina, et deixo un comentari perquè te'n recordis de mi...
Després t'envio el poema corregit, ok?

Un petó molt fort, endavant amb el blog!