Poesía

Para no perder la costumbre volveré a poner otra de mis "discretas creaciones", también datada en el año 2003. Por si no lo había dicho, si alguien quiere aportar algún comentario, que no se abstenga.

Sempre t'he estimat

No em demanis que t'estimi
perquè sempre t'he estimat,
fins i tot quan t'allunyaves
fins i tot l'endemà.

No em demanis que et menteixi
perquè no t'he mentit mai,
el teu cor jo te'l guardava
el meu te'l vaig donar.

Era una nit tranquil·la
i calmat estava el mar,
la lluna il·luminava l'aigua
i ton cor es va tancar.

Mai oblidaré els teus ulls,
les teves mans, la teva rialla.
No em demanis que t'oblidi,
moriria d'enyorança.

Mai oblidaré el teu cor
els teus llavis, tes paraules
que suaument m'adormien
quan més ho necessitava.

Per això...
no em demanis que t'estimi
perque sempre t'he estimat.
______________-